Una vegada adquirits els coneixements és difícil mantenir-se actualitzat contínuament, però no fer-ho pot provocar que estiguem totalment obsolets. Per això, necessitem dedicar-hi molt temps. Temps que, desgraciadament, no tenim. Dins la biblioguia Com mantenir-se actualitzat en informació científica us expliquem com fer-ho de forma ràpida i còmoda.
Allí podeu conèixer unes eines que us seran molt útils per estar al dia en qualsevol tema del vostre interès, sense gaire esforç i temps. De manera que no caldrà que consulteu cada recurs, del que vulgueu estar al dia, sinó que podeu escollir la manera més adequada de rebre la informació: pàgina web, correu, etc.
I ja sabeu qualsevol dubte que tingueu no deixeu de mirar les BiblioGuies. I si no ho trobeu ens podeu preguntar a través de la web o venir a la biblioteca.
Foto: Carme Campoy i Mussa Niaré, traumatòleg tradicional a Bamako
En ple procés d’elaboració de la seva tesi doctoral en el camp de l’antropologia mèdica, sobre discapacitat i fisioteràpia tradicional a l’Àfrica occidental i adscrita al projecte interuniversitari Fisiàfrica, iniciat per la Universitat de Lleida; la professora Carme Campoy va viatjar a Mali, al districte de Bamako, i s’hi va quedar durant 5 mesos entre 2015 i 2016, per tal d’analitzar des d’una perspectiva biomèdica l’eficàcia de les tècniques físiques tradicionals. Per això:
-Va treballar, sota règim de voluntariat, als serveis de rehabilitació dels hospitals públics de Mali: l’Hôpital Gabriel Touré, l’Hôpital du Mali i l’Hôpital Point G. On va fer una aproximació als coneixements i habilitats dels seus companys “kinésiotherapéutes”, als itineraris seguits pels pacients, les lògiques internes del sistema de salut, les virtuts i mancances del mateix i la limitació funcional resultat de iatrogènia, tant per part del sistema mèdic tradicional com per part del biomèdic, on hi havia una major incidència per part d’aquest últim.
-També va acompanyar, en qualitat d’aprenent, a diversos “fisioterapeutes tradicionals o traditerapeutes” de manera que va poder observar les seves actuacions terapèutiques, principalment de la família Niaré, situada al barri de Banconi. On va fer un registre de les tècniques físiques emprades i de l’evolució clínica de més de cent pacients atesos per diversos trastorns de l’aparell locomotor: fractures, esquinços i luxacions. Els resultats d’aquest seguiment han mostrat l’eficàcia dels tractaments seguits pels pacients.
Pel que fa a la immobilització dels segments ossis hi ha diferents avantatges en la metodologia emprada, on cal destacar:
1- Només es bloqueja els segments ossis involucrats a la fractura, alliberant les articulacions adjacents, fet que impedeix la rigidesa articular que obliga a la majoria dels pacients a assistir, durant setmanes o mesos, a rehabilitació.
2- La família Niaré, utilitza un cartró ondulat gruixut, amb les línies estructurals disposades de forma paral·lela al segment d’os fracturat que l’envolta de manera que sempre s’adapta perfectament al perímetre del membre, maximitzant així la fixació i evitant efectes adversos com la compressió vascular o fixació deficient que posen en perill la curació òssia. En les famílies Guindo i Doumbia utilitzen bastons plans de fusta, que amb els seus extrems lligats per una corda, en el seu conjunt formen una malla paral·lela a l’os fracturat. A aquesta estructura s’afegirà un bastó guia, ubicat sobre el focus de fractura, proveint de més especificitat a la immobilització.
3- No es fa fixa i continuada. Es visita al pacient cada dos o tres dies, es retira la immobilització i s’avalua la posició dels fragments ossis, la tumefacció, etc. La reducció de la fractura es fa després d’una acurada palpació de la mateixa.
En cas de fractura oberta, practiquen cures, combinant medicina tradicional i biomèdica, amb la utilització de productes a base d’herbes juntament amb povidona iodada i pomades antibiòtiques com a mesures antisèptiques. Cal assenyalar que la família Guindo a més utilitza el sagnat i la ventosa, tècniques antigues i eficaces utilitzades tant a la medicina xinesa com a la islàmica i que ajuda a eliminar les toxines dels teixits.
La ràtio de traditerapeutes és clarament més òptima que la de professionals de la salut per habitant, essent d’un terapeuta tradicional per cada 500 habitants. Per altra banda, aquests traditerapeutes es desplacen a les llars dels pacients, quan aquests no poden acudir a la consulta. O en el cas de la familia Doumbia, els tenen ingressats de forma gratuïta en els domicilis dels veïns d’aquest poble per a rebre el tractament, i es fa càrrec també de la seva manutenció, en cas que sigui necessari.
Pel que fa al terreny estudiantil, enguany, ja serà la tercera promoció d’estudiants de 3r del Grau de Fisioteràpia de la Universitat de Lleida, que aniran a fer pràctiques a Gàmbia. I la segona, que conviurà amb els estudiants de Gàmbia.
Si esteu interessats en continuar llegint els resultats de la seva investigació al continent africà haurem d’esperar a la finalització de la seva tesi doctoral.
Com sempre dins les biblioteques trobareu gran quantitat de bibliografia que us pot interessar sobre el tema. Així mateix ho podeu seguir a través del Twitter: @UdlSalut i el hashtag: #ssfcat16 on es donarà informació rellevant sobre les conseqüències del tabac i com deixar de fumar.
La biblioteràpia és la disciplina que relaciona les persones amb el contingut dels llibres amb fins terapèutics. Nombrosos estudis demostren que hi ha una tendència humana a identificar-se amb els personatges de les històries narrades.
Si es pregunta a qualsevol lector els motius perquè llegeix, hi pot haver tantes respostes com lectors es pregunti: per entretenir, per aprendre… en general, llegir, sempre que sigui voluntàriament, aporta plaer, satisfacció, i per tant és positiu per la nostra salut mental. A la pràctica, la biblioteràpia consisteix en la selecció de material de lectura rellevant per la situació vital d’una persona o grup.
Segons un estudi fet per l’empresa canadenca Hill Strategies fa un temps, els lectors habituals són més propensos a dir que la seva salut és bona o excel·lent (54% front el 44% de no lectors) i estan satisfets amb la seva vida (61% front 57%).
A Espanya hi ha diversos exemples de biblioteràpies, sobretot en hospitals. L’exemple més comú que hi trobem són el de biblioteques ubicades dins hospitals que ofereixen el servei de préstec als seus pacients, com una manera d’evadir-se dels moments que estan vivint, com per exemple la Red Estatal de Bibliotecas para Pacientes ; Saludteca, biblioteca virtual sanitària de Extremadura; etc. Seria convenient que això evolucionés cap a la biblioteràpia clínica o desenvolupament personal amb l’objectiu que els pacients modifiquin actituds, comportaments, per tal d’ajudar-se a si mateixos, amb l’ajut especialitzat d’un biblioterapeuta.
Un bon exemple el trobem a The School of Life de Londres. Organització fundada el 2008 per Alain Botton i que ofereix una gran varietat de programes i serveis que s’ocupen de com viure bé, trobar una feina satisfactòria, el domini de les relacions, l’assoliment de la calma, i la comprensió, etc. amb serveis com la biblioteràpia entre altres, que compta amb la figura del biblioterapeuta.
Aquest estudi es va fer durant més de 20 anys a gairebé 30.000 dones sueques i les conclusions a que han arribat són tant sorprenents com que les dones que no fumaven i no prenien el sol tenien una esperança de vida semblant que dones fumadores que sí que prenien el sol. Les dones que no prenien el sol escurcen l’expectativa de vida de 6 mesos a 2 anys i 1 mes, perquè tenen més risc de morir per causes cardiovasculars i no cardiovasculars/no oncològiques. No obstant les persones que prenien el sol tenien més càncers de pell, encara que tenien millor pronòstic. L’estudi conclou que evitar el sol és un factor de risc de mortalitat per causes similars al tabaquisme.
Segons ens avisa el grup de Educación sanitaria y Promoción de la Salud del PAPPS (Programa de Actividades Preventivas y Promoción de la Salud) de la semFYC (Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria), l’estil de vida actual fa que estiguem poc a l’aire lliure, i quan ho fem, ho fem amb cremes protectores solars. Això fa que no tinguem la principal font de vitamina D, que és el sol. El dèficit de vitamina D està associada a malalties cardiometabòliques, infeccioses, autoimmunes i oncològiques i, per tant, un augment de la mortalitat. Això es pot pal·liar amb suplements de vitamina D. Però encara no existeixen assaigs clínics que confirmin tot això encara, que la falta de vitamina D causin les malalties, o pel contrari, el fet d’estar malalt fa que prenguem menys el sol i per això tenim menys vitamina D.
Així doncs haurem d’esperar a que s’investigui més. Però mentrestant ¿què? ¿Prenem o no prenem el sol? ¿prenem o no prenem suplements de vitamina D? Podem formar-nos i informar-nos amb la bibliografia que podeu trobar a la biblioteca.
Biblioteca de Ciències de la Salut 