Tag Archives: Universitat de Lleida

Medalla per una investigadora lleidatana

BeatrizMothe
Foto de LinkedIn de Beatriz Mothe

La Paeria proposa atorgar la medalla al mèrit científic o investigador d’aquest any a la investigadora lleidatana Beatriz Mothe.

La Dra. Mothe, que va a estudiar Medicina a la Universitat de Lleida, coordina l’equip que ha realitzat un assaig clínic d’una vacuna terapèutica que ha aconseguit per primera vegada a la història que persones portadores del virus de Immunodeficiència (VIH) siguin capaces de controlar el virus amb el seu sistema immunitari. Això demostra que el sistema immunitari de les persones amb VIH es pot reeducar en alguns casos per tal d’ajudar-lo a controlar el virus durant períodes llargs de temps sense necessitat de prendre tractament antiretroviral.

A més d’investigadora del grup d’Immunitat Cel·lular i Genètica de l’Hoste de l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa) i metgessa de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona, també participa com a docent en el màster en Patogènesi i Tractament de la Sida, codirigeix una tesi doctoral en Immunologia Avançada (UAB) i és professora associada del Departament de Sida i Malalties Associades de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).

Si voleu ampliar la informació sobre la SIDA, dins les biblioteques de la Universitat compteu amb una àmplia bibliografia que podeu consultar.

Certificat d’Expertesa per l’ Hospital Santa Maria

La professora de la UdL, Carme Campoy, es coordinadora de la Unitat d’Expertesa d’Atenció a les Síndromes de Sensibilització Central.

fotoequipfibro

L’equip,  començant per l’esquerra, Carme Campoy, fisioterapeuta;, Isabel Corbacho, administrativa; Mercé Serra, infermera; Núria Montalà reumatòloga; Laura Ortega. terapeuta ocupacional;, Lluís Rosselló, reumatòleg; Laura Bossa, psicòloga i  Montse Conde, reumatòloga de la Unitat i Mina Corbella, metgessa que no surt a la foto. 

 

El Departament de Salut ha certificat recentment la Unitat d’Atenció a les Síndromes de Sensibilització Central (SSC) de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida com a Unitat d’Expertesa (UE) de les regions sanitàries Lleida i Alt Pirineu i Aran.

Aquesta unitat atén més de 2.000 pacients a l’any afectats per Síndromes de Sensibilització Central, que inclou entre d’altres, la fibromiàlgia, la fatiga crònica, la sensibilitat química múltiple i l’electrosensibilització.

La UE d’Atenció a les SSC de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, creada el 2008, està formada per un equip multidisciplinari compost per metges reumatòlegs, psicòlegs clínics, fisioterapeutes i infermeres. El cap clínic de la unitat és el Dr. Lluís Rosselló i la coordinadora és Carme Campoy. La tasca de la UE consisteix en concretar el diagnòstic dels pacients derivats de l’atenció primària i realitzar un tractament multidisciplinari amb l’objectiu de donar recursos a les persones afectades per SSC per tal que puguin adaptar-se a la malaltia i aprendre a conviure amb ella amb la menor afectació possible i la major qualitat de vida.

Podeu ampliar la informació cercant bibliografia al catàleg del Servei de Biblioteca i Documentació

 

La UdL continua engrescada amb Fisiàfrica!

C Campoy i Mussa Niaré, traumatoleg tradicional de Bamako_
Foto: Carme Campoy i Mussa Niaré, traumatòleg tradicional a Bamako

En ple procés d’elaboració de la seva tesi doctoral en el camp de l’antropologia mèdica, sobre discapacitat i fisioteràpia tradicional a l’Àfrica occidental i adscrita al projecte interuniversitari Fisiàfrica, iniciat per la Universitat de Lleida; la professora Carme Campoy va viatjar a Mali, al districte de Bamako, i s’hi va quedar durant 5 mesos entre 2015 i 2016, per tal d’analitzar des d’una perspectiva biomèdica l’eficàcia de les tècniques físiques tradicionals. Per això:

-Va treballar, sota règim de voluntariat, als serveis de rehabilitació dels hospitals públics de Mali: l’Hôpital Gabriel Touré, l’Hôpital du Mali i l’Hôpital Point G. On va fer una aproximació als coneixements i habilitats dels seus companys “kinésiotherapéutes”, als itineraris seguits pels pacients, les lògiques internes del sistema de salut, les virtuts i mancances del mateix i la limitació funcional resultat de iatrogènia, tant per part del sistema mèdic tradicional com per part del biomèdic, on hi havia una major incidència per part d’aquest últim.

-També va acompanyar, en qualitat d’aprenent, a diversos “fisioterapeutes tradicionals o traditerapeutes” de manera que va poder observar les seves actuacions terapèutiques, principalment de la família Niaré, situada al barri de Banconi. On va fer un registre de les tècniques físiques emprades i de l’evolució clínica de més de cent pacients atesos per diversos trastorns de l’aparell locomotor: fractures, esquinços i luxacions. Els resultats d’aquest seguiment han mostrat  l’eficàcia dels tractaments seguits pels pacients.

Pel que fa a la immobilització dels segments ossis hi ha diferents avantatges en la metodologia emprada, on cal destacar:

1- Només es bloqueja els segments ossis involucrats a la fractura, alliberant les articulacions adjacents, fet que impedeix la rigidesa articular que obliga a la majoria dels pacients a assistir, durant setmanes o mesos, a rehabilitació.

2- La família Niaré, utilitza un cartró ondulat gruixut, amb les línies estructurals disposades de forma paral·lela al segment d’os fracturat que l’envolta de manera que sempre s’adapta perfectament al perímetre del membre, maximitzant així la fixació i evitant efectes adversos com la compressió vascular o fixació deficient que posen en perill la curació òssia. En les famílies Guindo i Doumbia utilitzen bastons plans de fusta, que amb els seus extrems lligats per una corda, en el seu conjunt formen una malla paral·lela a l’os fracturat. A aquesta estructura s’afegirà un bastó guia, ubicat sobre el focus de fractura, proveint de més especificitat a la immobilització.

immobilització amb malla de bastonsimmobilització amb cartr_ó

3- No es fa fixa i continuada. Es visita al pacient cada dos o tres dies, es retira la immobilització i s’avalua la posició dels fragments ossis, la tumefacció, etc. La reducció de la fractura es fa després d’una acurada palpació de la mateixa.

En cas de fractura oberta, practiquen cures, combinant medicina tradicional i biomèdica, amb la utilització de productes a base d’herbes juntament amb povidona iodada i pomades antibiòtiques com a mesures antisèptiques. Cal assenyalar que la família Guindo a més utilitza el sagnat i la ventosa, tècniques antigues i eficaces utilitzades tant a la medicina xinesa com a la islàmica i que ajuda a eliminar les toxines dels teixits.

La ràtio de traditerapeutes és clarament més òptima que la de professionals de la salut per habitant, essent d’un terapeuta tradicional per cada 500 habitants. Per altra banda, aquests traditerapeutes es desplacen a les llars dels pacients, quan aquests no poden acudir a la consulta. O en el cas de la familia Doumbia, els tenen ingressats de forma gratuïta en els domicilis dels veïns d’aquest poble per a rebre el tractament, i es fa càrrec també de la seva manutenció, en cas que sigui necessari.

Així doncs, es continua endavant amb el projecte «Formació en rehabilitació funcional a Àfrica, Fisiàfrica» . (vegeu el nostre post anterior: https://bibliotecacienciessalut.wordpress.com/2015/03/05/professors-i-alumnes-del-grau-de-fisioterapia-de-la-udl-simpliquen-en-el-projecte-fisiafrica/)

Pel que fa al terreny estudiantil, enguany, ja serà la tercera promoció d’estudiants de 3r del Grau de Fisioteràpia de la Universitat de Lleida, que aniran a fer pràctiques a Gàmbia. I la segona, que conviurà amb els estudiants de Gàmbia.

Si esteu interessats en continuar llegint els resultats de la seva investigació al continent africà haurem d’esperar a la finalització de la seva tesi doctoral.