Tag Archives: Fisioteràpia

Certificat d’Expertesa per l’ Hospital Santa Maria

La professora de la UdL, Carme Campoy, es coordinadora de la Unitat d’Expertesa d’Atenció a les Síndromes de Sensibilització Central.

fotoequipfibro

L’equip,  començant per l’esquerra, Carme Campoy, fisioterapeuta;, Isabel Corbacho, administrativa; Mercé Serra, infermera; Núria Montalà reumatòloga; Laura Ortega. terapeuta ocupacional;, Lluís Rosselló, reumatòleg; Laura Bossa, psicòloga i  Montse Conde, reumatòloga de la Unitat i Mina Corbella, metgessa que no surt a la foto. 

 

El Departament de Salut ha certificat recentment la Unitat d’Atenció a les Síndromes de Sensibilització Central (SSC) de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida com a Unitat d’Expertesa (UE) de les regions sanitàries Lleida i Alt Pirineu i Aran.

Aquesta unitat atén més de 2.000 pacients a l’any afectats per Síndromes de Sensibilització Central, que inclou entre d’altres, la fibromiàlgia, la fatiga crònica, la sensibilitat química múltiple i l’electrosensibilització.

La UE d’Atenció a les SSC de l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, creada el 2008, està formada per un equip multidisciplinari compost per metges reumatòlegs, psicòlegs clínics, fisioterapeutes i infermeres. El cap clínic de la unitat és el Dr. Lluís Rosselló i la coordinadora és Carme Campoy. La tasca de la UE consisteix en concretar el diagnòstic dels pacients derivats de l’atenció primària i realitzar un tractament multidisciplinari amb l’objectiu de donar recursos a les persones afectades per SSC per tal que puguin adaptar-se a la malaltia i aprendre a conviure amb ella amb la menor afectació possible i la major qualitat de vida.

Podeu ampliar la informació cercant bibliografia al catàleg del Servei de Biblioteca i Documentació

 

La UdL continua engrescada amb Fisiàfrica!

C Campoy i Mussa Niaré, traumatoleg tradicional de Bamako_
Foto: Carme Campoy i Mussa Niaré, traumatòleg tradicional a Bamako

En ple procés d’elaboració de la seva tesi doctoral en el camp de l’antropologia mèdica, sobre discapacitat i fisioteràpia tradicional a l’Àfrica occidental i adscrita al projecte interuniversitari Fisiàfrica, iniciat per la Universitat de Lleida; la professora Carme Campoy va viatjar a Mali, al districte de Bamako, i s’hi va quedar durant 5 mesos entre 2015 i 2016, per tal d’analitzar des d’una perspectiva biomèdica l’eficàcia de les tècniques físiques tradicionals. Per això:

-Va treballar, sota règim de voluntariat, als serveis de rehabilitació dels hospitals públics de Mali: l’Hôpital Gabriel Touré, l’Hôpital du Mali i l’Hôpital Point G. On va fer una aproximació als coneixements i habilitats dels seus companys “kinésiotherapéutes”, als itineraris seguits pels pacients, les lògiques internes del sistema de salut, les virtuts i mancances del mateix i la limitació funcional resultat de iatrogènia, tant per part del sistema mèdic tradicional com per part del biomèdic, on hi havia una major incidència per part d’aquest últim.

-També va acompanyar, en qualitat d’aprenent, a diversos “fisioterapeutes tradicionals o traditerapeutes” de manera que va poder observar les seves actuacions terapèutiques, principalment de la família Niaré, situada al barri de Banconi. On va fer un registre de les tècniques físiques emprades i de l’evolució clínica de més de cent pacients atesos per diversos trastorns de l’aparell locomotor: fractures, esquinços i luxacions. Els resultats d’aquest seguiment han mostrat  l’eficàcia dels tractaments seguits pels pacients.

Pel que fa a la immobilització dels segments ossis hi ha diferents avantatges en la metodologia emprada, on cal destacar:

1- Només es bloqueja els segments ossis involucrats a la fractura, alliberant les articulacions adjacents, fet que impedeix la rigidesa articular que obliga a la majoria dels pacients a assistir, durant setmanes o mesos, a rehabilitació.

2- La família Niaré, utilitza un cartró ondulat gruixut, amb les línies estructurals disposades de forma paral·lela al segment d’os fracturat que l’envolta de manera que sempre s’adapta perfectament al perímetre del membre, maximitzant així la fixació i evitant efectes adversos com la compressió vascular o fixació deficient que posen en perill la curació òssia. En les famílies Guindo i Doumbia utilitzen bastons plans de fusta, que amb els seus extrems lligats per una corda, en el seu conjunt formen una malla paral·lela a l’os fracturat. A aquesta estructura s’afegirà un bastó guia, ubicat sobre el focus de fractura, proveint de més especificitat a la immobilització.

immobilització amb malla de bastonsimmobilització amb cartr_ó

3- No es fa fixa i continuada. Es visita al pacient cada dos o tres dies, es retira la immobilització i s’avalua la posició dels fragments ossis, la tumefacció, etc. La reducció de la fractura es fa després d’una acurada palpació de la mateixa.

En cas de fractura oberta, practiquen cures, combinant medicina tradicional i biomèdica, amb la utilització de productes a base d’herbes juntament amb povidona iodada i pomades antibiòtiques com a mesures antisèptiques. Cal assenyalar que la família Guindo a més utilitza el sagnat i la ventosa, tècniques antigues i eficaces utilitzades tant a la medicina xinesa com a la islàmica i que ajuda a eliminar les toxines dels teixits.

La ràtio de traditerapeutes és clarament més òptima que la de professionals de la salut per habitant, essent d’un terapeuta tradicional per cada 500 habitants. Per altra banda, aquests traditerapeutes es desplacen a les llars dels pacients, quan aquests no poden acudir a la consulta. O en el cas de la familia Doumbia, els tenen ingressats de forma gratuïta en els domicilis dels veïns d’aquest poble per a rebre el tractament, i es fa càrrec també de la seva manutenció, en cas que sigui necessari.

Així doncs, es continua endavant amb el projecte «Formació en rehabilitació funcional a Àfrica, Fisiàfrica» . (vegeu el nostre post anterior: https://bibliotecacienciessalut.wordpress.com/2015/03/05/professors-i-alumnes-del-grau-de-fisioterapia-de-la-udl-simpliquen-en-el-projecte-fisiafrica/)

Pel que fa al terreny estudiantil, enguany, ja serà la tercera promoció d’estudiants de 3r del Grau de Fisioteràpia de la Universitat de Lleida, que aniran a fer pràctiques a Gàmbia. I la segona, que conviurà amb els estudiants de Gàmbia.

Si esteu interessats en continuar llegint els resultats de la seva investigació al continent africà haurem d’esperar a la finalització de la seva tesi doctoral.

 

 

Projecte per endarrerir el risc de deteriorament cognitiu

mini_539-grup_grecs_irblleida_web2
Grup GRECS

 

Sota el nom de Projecte COME (My Caregiver and Me), el Grup de Recerca de Cures de la Salut (GRECS) de l’IRB Lleida, format per infermers i fisioterapeutes de Gestió de Serveis Sanitaris, Hospital Universitari Arnau de Vilanova i Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la UdL, dirigit per la Dra. Montserrat Gea i el Dr. Joan Blanco, desenvolupa el seu tercer projecte europeu, en aquest cas liderat a Lleida per la Dra. Carmen Nuin, professora de la UdL, la qual ha posat en marxa l’estudi aquest mes de gener. El projecte, que està coordinat a Europa per Hi Iberia i que també està format per grups d’investigadors que es dediquen al mateix projecte en altres països com ara els Països Baixos, Hongria o Suïssa, té el finançament europeu a través del programa Ambient Assisted Living (AAL). El pressupost del projecte és de més d’un milió i mig d’euros i està previst que finalitzi el desembre de l’any 2018.

Durant aquest mes de gener ha començat la primera fase que consisteix en una sèrie de 20 entrevistes a persones de entre 65 i 75 anys i els seus cuidadors. La següent fase consistirà en reunions de grups focals per compartir opinions.

En el projecte s’utilitza ginys intel·ligents existents, com ara telèfons, rellotges,… per monitoritzar les persones grans sense deteriorament cognitiu o que no el tenen diagnosticat. Gràcies a la informació obtinguda es podran valorar les necessitats d’aquestes persones i ajudar-les a portar una vida més saludable per endarrerir el deteriorament cognitiu mitjançant l’activitat física i la interacció social, entre d’altres mesures. A més, també es pretén aconseguir que les persones grans siguin més independents i, a la vegada, que també ho siguin els seus cuidadors.

El resultat d’aquest projecte consistirà en desenvolupar una pàgina web que inclourà guies de bones pràctiques, tutorials i comunitats virtuals per compartir experiències.

Podeu trobar més informació als següents enllaços:

http://www.udl.cat/serveis/oficina/Noticies/2016/noticia_0013.html

http://www.irblleida.org/ca/index.php?p=webs/noticies/detall_noticia.php&id_new=568

 

 

 

 

IV Jornada d’Infermeria i Fisioteràpia

20150415-jornada

La Facultat d’Infermeria de la Universitat de Lleida, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida i el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya organitzen aquesta jornada titulada El rol de l’expert en infermeria i fisioteràpia: millorem la salut de la comunitat. Es celebrarà el 15 d’abril a l’Aula Magna del campus de Ciències de la Salut. Hi intervindran professors de la UDL com Ramon Aiguadé i Joan Blanco entre altres professionals. A més també comptarà amb comunicacions fetes per alumnes. Al final de la jornada s’aprofitarà per atorgar la 4a Beca al Millor Projecte de Recerca Infermera 2014 i presentar la convocatòria 2015. Tot plegat una jornada molt profitosa de la que en podeu consultar el    programa

Professors i alumnes del Grau de Fisioteràpia de la UdL s’impliquen en el projecte Fisiàfrica

20141223_144755
Font: Carme Campoy

Implementar els estudis universitaris de Fisioteràpia amb les competències i habilitats adaptades, d’una banda, a l’espai europeu d’educació superior, i de l’altra, al context polític, econòmic i sociosanitari dels països, per tal d’enfortir els seus respectius sistemes de salut, és l’objectiu del programa de cooperació Fisiàfrica, impulsat per l’Oficina de Desenvolupament i Cooperació (ODEC) de la Universitat de Lleida.

Carme Campoy professora del Grau en Fisioteràpia de la Facultat d’Infermeria de la UdL, col·labora habitualment amb la ONGD Alpicat Solidari amb diferents projectes de cooperació internacional a la població de Baja Kunda situada a l’est de Gàmbia. Va ser en un d’aquests viatges, quan va detectar que malalties prevalents com ara la tuberculosi, la malària o la sida, solen provocar seqüeles funcionals i limitacions neurològiques secundaries que precisen de suport fisioterapèutic. A més a més els plans de salut governamentals i internacionals se centren en la prevenció d’aquestes malalties, i no en el tractament de seqüeles, per tan era necessari capacitar fisioterapeutes per reduir les limitacions funcionals de la població, una causa important de pobresa. Així va ser com va començar a treballar en la prospecció de dades per a la seva tesi, sobre l’estudi de la discapacitat i les teràpies tradicionals que hi donen tractament a la zona de Gàmbia.

Al novembre de 2014 la Universitat de Gàmbia (UTG), va iniciar la formació en Fisioteràpia, gràcies a la col·laboració de les Universitats de la Xarxa Vives que participen en el projecte Fisiàfrica.

El component més innovador del programa és que la titulació incorpora recursos i coneixements locals. Així s’impartiran matèries sobre salut comunitària local i sobre les teràpies tradicionals que utilitzen els ‘traditerapeutes’ africans, tot incorporant-los com a docents. D’aquesta manera, es pretén recuperar i legitimar aquestes pràctiques i incloure els ‘traditerapeutes’ als sistemes de salut del país, mitjançant la posada en marxa de serveis de rehabilitació funcional a les comunitats.

Professorat de les universitats de Lleida i de les Illes Balears es van desplaçar fins a Gàmbia durant el darrer trimestre de 2014 per impartir classes de Fisioteràpia gràcies al finançament de les oficines de cooperació de les seues respectives universitats i a la col·laboració de la Universitat de Gàmbia.

Per altra banda, durant l’estiu del 2014, vuit estudiants del Grau de Fisioteràpia de la Universitat de Lleida, conjuntament amb la professora Carme Campoy, van viatjar fins a Baja Kunda per a realitzar tasques de voluntariat a través de l’ONGD Alpicat Solidari. Es preveu que aquest curs 2014-15 també s’hi desplacin diversos estudiants més, de tercer i quart curs del grau, per fer pràctiques juntament amb els 7 estudiants que han iniciat el curs a Gàmbia.